J.M.Calleja

MASKS
Portland (USA) 2013

 

MASKS

Carlota Caulfield

Em pregunto si una màscara,

essent universal,

millora les nostres relacions amb els altres,

més que no pas la cara nua?

Kobo Abé

Adoptem una màscara,

vivim amb una màscara,

i finalment ens convertim en una màscara.

Paul Valery

El poeta visual es posa la màscara.

El poeta visual es converteix en fabricant de màscares.

El poeta visual ens condueix a un ball de màscares.

Les màscares ens han fascinat sempre. Les màscares són els objectes centrals de la nostra cultura visual. Una màscara és allò que utilitzem per col·locar davant la cara o bé per tapar-la per tal d’amagar la nostra identitat o per mostrar qui volem ser.

S’han fet servir màscares per tot el món i en tots els períodes des de l’Edat de Pedra i han estat tan diferents d’aspecte com d’ús i de simbolisme. Normalment els creadors de màscares es basen en mites de les històries llegendàries com els que s’utilitzen a les mitologies, als drames Noh japonesos, als drames grecs, a les tradicions folklòriques o fins i tot a la commedia dell’arte italiana.

Però no tots els creadors de màscares segueixen l’imaginari tradicional amb unes convencions formals.

Calleja és un d’aquests. No segueix el camí dels creadors tradicionals de màscares. No treballa ni amb fustes ni amb metalls, ni amb pedres ni amb petxines, ni amb marfil ni amb fang, ni amb plomes ni amb paper maixé, ni amb pell ni amb teixits. L’estètica de la màscara de Calleja l’hem de buscar en el tapís collage poc ortodox de l’avantguarda d’artistes com ara Kurt Schwitters, Anna Höch, Man Ray o Jirí Kolar. Igual que els seus precursors, Calleja és un mestre del collage.

Calleja utilitza fotografies i dibuixos que distorsiona, doblega, desfigura, talla, capgira i tergiversa. En efecte, totes estan relacionades amb la distorsió, la manipulació digital de les imatges, la clonació i la fragmentació: colors, línies, signes.

Calleja dissenya les màscares no per amagar-s’hi ni per observar-te darrere seu, sinó només per mirar-se-les.

Les màscares de Calleja ens sedueixen.

Ens mostren característiques extraordinàries d’ingeni i trets juganers. No hi ha dubte que aquest joc de màscares es converteix hàbilment en una espècie de gran sacerdot que en porta moltes. Les màscares de Calleja confrontem la tradició amb la modernitat.

Les màscares de Calleja són eines d’aprenentatge per a qualsevol persona que hi respongui. No són sorpreses agradables les seves setze màscares que captiven la nostra imaginació?

Cada màscara de MÀSCARES té el seu propi poder.

Ens les enduem amb la nostra mirada.

Les anomeno:

1.- El budista Zen o buscant la nostra cara original (pinzellada de transformació: els ulls d’un àngel d’un llibre medieval il·lustrat).

2. – La bellesa eloqüent (la cara d’una model coberta amb bons de cupons d’España Industrial, S.A.).

3. – Repte (detall, rere una pantalla, de la cara d’una dona de Le déjeuner sur l’herbe / El dinar campestre d’Edouard Manet 1863).

4. – Charlotte Corday no és visible (la cara emmascarada de Marat o la desconstrucció moderna de La Mort de Marat / La mort de Marat, 1793, de Jacques-Louis David).

5. – Sense prou llavis per a besar-te (inspirada en Nu assis sur un divan, també coneguda com a La Belle Romaine, 1917, d’Amadeo Modigliani).

6. – No sóc King Kong (clip d’una fotografia d’un orangutan d’una revista).

7. – Destí borrós (els quatre punts cardinals d’un gran fumador).

8. – Sempre content (inspirat en Winter Bears, de Jeff Koons, però més bonic).

9. – Tríptic (una visió moderna de Maria Magdalena de Juan de Juni).

10. – Després de l’espectacle (el negatiu de la cara d’una mezzosoprano d’un programa d’òpera de Viena de l’any 2012).

11. – Mirant-se mútuament (inspirat en Le Bain Turc / El bany turc, 1862, de J.-A.-D. Ingrés).

12. – Sóc allò que sóc (una partitura musical somrient).

13. – Vers la nit (publicitat d’un club nocturn).

14. – L’esguerrat ens dóna la cara (inspirat en Robert de Masmines o Retrat d’un Home Corpulent, 1425, de Robert Campin).

15. – Peix cru amb un Bacon esmunyedís (inspirat en un dels autoretrats de Francis Bacon).

16. – Tinc un bon olfacte per a coses com aquestes (juga amb un clip de Men’s Magazine).

Et posaràs una de les màscares d’en Calleja?

 


Pròleg del llibre Masks.TonerWorks. Portland (USA) 2013.